Bruixes de Mallorca
Colla creada el 2016, la primera colla de bruixes de Mallorca, amb una imatge impactant. Es dediquen a cercaviles, correfocs i performances. Aquesta és la seva història.
HISTÒRIA
A Mallorca, en un temps que ningú recorda o no vol recordar, vivia una dona vella, arrugada, lletja i de caràcter fort. Durant la seva vida, la dona va anar adquirint coneixements de salut, amor, relacions... Tenia un do que la feia especial: podia sanar, prevenir malalties, fer rituals per aconseguir l'amor, coneixia remeis per als mals dels seus veïnats..., però també podia fer mal si ella ho considerava adient. El pas del temps i la forma d'actuar de la dona, varen fer que els seus veïnats, la gent del poble on vivia, en tingués por, no només del seu do, de tot el que podia fer amb els seus coneixements, sinó també de la seva sola presència: era lletja, lletja. Les males llengües deien que era una bruixa. La rebutjaren i no volien que tornàs al poble.
Un dia els veïnats anaren darrere ella, cap al bosc, de forma sigil·losa per fer-li una emboscada. Estant la dona al bosc, els veïns sortiren d'amagat entre els arbres, l'agafaren per sorpresa i la fermaren, ben fermada, a l'alzina més grossa del bosc, i allà la deixaren sense escapatòria. Tothom tornà a ca seva, menys la dona vella i lletja, que no podia desfer-se per més que ho intentava. Passà i passà el temps, i allà quedà la dona vella i lletja. Ningú tornà a parlar del tema ni a fer-ne cap comentari... Al poble hi va haver un secret compartit per tothom del qual ningú parlà mai més.
Ha passat molt de temps d'aquesta història, ningú ho vol recordar, ningú en parla. Però, no fa gaire de temps, un grup de dones que no coneixien el bosc, passaren per aquell indret. Era una nit de lluna plena, el cel estava ben il·luminat per la mateixa lluna i totes les estrelles. Allà trobaren la soca de l'alzina morta i els cridà l'atenció. La soca tenia una forma especialment estranya. Era morta, és clar, però tenia una lleugera forma humana i una corda gruixada de pita incrustada dins la soca mateixa. Els va cridar tant l'atenció i els va semblar tan curiosa aquesta forma de la soca que decidiren agafar-ne un bocí de fusta cadascuna i guardar-lo. Curiosament, just després d'haver guardat cada una d'elles un tros de fusta de la soca, s'aixecà un vent fort dins el bosc, el cel s'ennegrí de cop, un ennuvolada s'estengué per tot el cel i no deixà ni una estrella a la vista... Només guaitaven alguns raigs de la lluna, que il·luminà el redol on elles es trobaven a prop de la soca. Així, en aquell moment, la soca començà a moure's, eren moviments lents i espasmòdics, i a poc a poc pareixia que tornava a la vida. Efectivament, comparegué la forma humana. Era la forma d'una dona, una dona vella, arrugada i lletja fermada a la soca. Aquesta forma humana les va penetrar amb una mirada directa als ulls, a cada una de les que es trobaven allà en aquell moment, i quedaren paralitzades per la por durant una bona estona. Les dones fugiren del bosc amb urgència, angoixades pel que havia passat. Cap d'elles era capaç de pronunciar una paraula d'aquell succés, era un somni o un malson.
El que sí és cert, és que cap d'elles va tornar a ser la mateixa persona després d'aquella nit. Alguna cosa en elles havia canviat..., ningú podria dir exactament el què..., però... EREN BRUIXES!
Contacte: Telèfon 690292001 - bruixesdemallorca@hotmail.com
www.facebook.com/bruixesdemallorca/