Festes i el Dimoni

             Des de sempre la lluita entre el bé i el mal és present en totes les rondalles i llegendes  del mediterrani, i el dimoni molt sovint és el protagonista, dimonis tradicionals mallorquins, ball de diable català o els actuals dimonis de foc són sense dubte el centre de les nostres celebracions i festes.         

       D'on ve tot aquest culte al Dimoni que tenim  a Mallorca? Podríem dir que s'ajunten dues tradicions en una. Per una banda hi ha la tradició catòlica, que hi posa l'aspecte de dimoni; i per l'altre hi ha una tradició més pagana d'un personatge burlesc, que encalça la gent pels carrers, que fa por als nins.

   A Mallorca, l'any 1380 trobam el primer document que anomena l'existència d'un dimoni a la processó del Corpus de Palma. Aquest dimoni acompanyava a Sant Bartomeu, que el duia fermat amb una cadena. Aquest dimoni religiós, que representava la vida de Sant Bartomeu al Corpus de Palma, es va mesclar amb altres elements més pagans. Personatges més teatrals i burlescos, que principalment posaven ordre a la processó. El dimoni més religiós es va mimetitzar amb aquest personatge. Després, de les ciutats va passar als pobles i l'any 1705 ja trobam un dimoni boiet a Manacor acompanyant els cossiers, segurament una transposició del dimoni del Corpus de Palma.

        Els dimonis tradicionals els podríem  classificar en diverses  tipologies, per una banda hi ha els dimonis tot sols, que es troben principalment als pobles del pla; després hi ha els dimonis que acompanyen la processó; i finalment hi ha uns dimonis més lligats al teatre popular, que representen les temptacions dels sants.  Un del casos més clars és el de Sant Antoni, la lluita entre el bé i el  mal, el dimoni i Sant Antoni, no hi ha poble o barriada que no tengui el seu fogueró amb honor al sant i el dimoni, agafant molta força convertint-se amb  la festa d'hivern per excel·lència.