llepacalius

Llepacalius, dimonis de Selva

 


Des Pou Vell i sa Central, i l'avern des pou des Pi, el Dimoni confegí una colla infernal... Són la colla dels Llepacalius, nascuda l'any 2017, una colla jove i tendra amb ganes de cremar!!!

Són de Selva, un poble petit de la tramuntana, que gràcies a l'ajuda de la colla dels Dimonis des Cau des boc Negre han pogut a la fi crear colla pròpia.

Una de les característiques més destacables de la colla són les màscares de color d'os amb símbols maoris en color negre. La indumentària és totalment de color negre amb alguns detalls en plata, i tots duen falda. Són una vintena de dimonis amb moltes ganes de créixer i seguir aprenent l'art del foc.

«Des Pou Vell i sa Central, i l'avern des pou des Pi, el Dimoni confegí una colla infernal. Tot Selva ho ha de saber: Llepacalius s'han alçat, per un crit endimoniat de dins es Cau des Boc negre! Soterrats dins sa muntanya ja hi vàrem passar massa anys; i hem nascut de dins s'entranya, per gaudir des vostres planys. Hem sortit dedins sa mina per no tornar-hi a entrar. A la vila selvatgina llepacalius cremarà! Arriba es dia esperat de sortir de davall terra, mourem foc, pólvora i guerra, Selva serà assolat. Som uns dimonis moderns que, a la fi hem pogut sortir, per dur es poble selvatgí a tastar es set inferns. A davant noltros, retut es poder se sotmetrà, i afaitarem en eixut es batle i es capellà. Cremarem ses bones obres, farem regnar la foscor; sotmetrem a la tristor vells i joves, rics i pobres. S'ha acabat aquest govern, ara impartirem justícia, té sentència aquest judici: tots parareu a l'infern. Tot Selva se desgavella amb sa flama endimoniada, que correrà, ablamada, de Camarata a Valella. Incendiarem es cor des més jove i es més vell, foc de Plaça a Cristo Rei encendrà sa vostra por. Ca ses Blaies cremarà amb una flamada enorme i tots haureu de pagar una segona reforma. Que tothom quedi advertit: si no voleu agonia, sols veurà néixer un nou dia qui s'haurà reconvertit. Noltros no deixam roïssos i si queden feligresos, rosegaran troncs encesos i cagaran carbonissos. I després els encendrem fins que treguin uns focs vius, i amb ells alimentarem tots els nous Llepacalius. No ho trobeu cap cosa rara, si vos fugen de ses mans: ballarem amb sos infants, mentre cremen pare i mare. Tant és si estau en família o duis es nin agafat; selvatgí que no espavili, se'n 'nirà amb so cul cremat. Ballau, ara, entrau en joc, serà sa primera passa. Dansau a damunt sa Plaça, davall guspires de foc. Fotrem, mentre sigueu vius, mossegades de carn tendra; foc i fum, Llepacalius!! Feis que Selva torni cendra!!!»

Contacte: llepacalius@gmail.com