Petra i el Dimoni

       El 21 de juliol és la festivitat de Santa Pràxedes, patrona del municipi de Petra i per tant festa grossa al poble on com sabem "el dimoni s'hi va retre". Precisament, un dels protagonistes de les festes és el dimoni qui es dedica a encalçar i a repartir garrotades als qui gosen posar-s'hi per davant.

      La primera sortida del dimoni es du a terme el matí del dia 20 de juliol, dissabte de Santa Pràxedes, en què es du a terme la recollida de joies per part del dimoni acompanyat per la colla de xeremiers. Les joies recollides seran el que constituiran els premis de les corregudes. L'horabaixa del mateix dia torna a sortir des de l'ajuntament, aquesta vegada acompanyat de la banda de música, i recorrerà, barrota en mà, els carrers del poble encalçant a grans i petits. La darrera sortida del dimoni la fa el dia mateix de la patrona, el matí , abans de l'ofici religiós.

      Malgrat que Pràxedes, o la variant popular, Pixeris, no sigui un nom molt comú avui dia, sí que es tracta d'una advocació que antigament fou molt popular. De fet, és el primer patronatge acreditat històricament del Regne de Mallorca i el seu culte i devoció foren extraordinaris al llarg de la baixa Edat Mitjana. Les seves restes reposen a la capella de santa Anna del palau de l'Almudaina. L'explicació de la presència de les relíquies de la santa a Mallorca es pot llegir als Flos Sanctorum, una col·lecció de texts medievals on es descriu la vida dels sants. L'any 1341, en plena Guerra dels Cents Anys, el rei Eduard I d'Escòcia (1282-1364) i el de França, Felip VI (1293-1350), es varen retre a un torneig. El rei francès, conscient de què per la seva avançada edat no podria enfrontar-se en el duel, va sol·licitar l'ajuda del seu nebot i rei de Mallorca, Jaume III. El rei mallorquí derrotà a l'escocès i com a recompensa demanà a son oncle les relíquies de santa Pràxedes. A la seva arribada a Ciutat de Mallorca, el gremi de paraires de la ciutat fou distingit amb l'honor de formar part de la comitiva que traslladava el reliquiari de la santa des de Porto Pi fins al Palau de l'Almudaina. Segons les fonts, els paraires havien posat tan esment en ornamentar els carrers per on passava la comitiva que els hi fou atorgat en exclusiva el patronatge de santa Pràxedes.

      Des de llavors el seu culte era festejat anualment amb processions solemnes, fins que a la segona meitat del segle XVII va començar a decaure.