Sant Antoni

       La festa de Sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d'antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.

       Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l'home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts

LA LLEGENDA: Aquest sant, nascut a Egipte, va viure entre els segles III i IV. La llegenda explica que quan el sant veia un animal ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, sant Antoni, un monjo cristià, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu. El monjo va vendre tot el que tenia i ho va donar als pobres, i es va retirar a viure a una cova. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una colla de dimonis el varen assaltar de nit i el varen apallissar. La nit següent, els dimonis varen tornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no hi tornaren mai més.

LA FESTA: En honor del sant, es duen a terme un conjunt de celebracions festives. Les festes de Sant Antoni Abat se celebren al voltant de dia 17 de gener a Artà, Manacor, Muro, Santa Maria, sa Pobla, Pollença i a bona part de la resta de municipis de les Balears.

La celebració comença la vigília de la festa. A la nit, la gent surt al carrer i, al voltant dels foguerons, canta gloses, toca la ximbomba i gaudeix dels botifarrons, les llonganisses, el llom, la xulla i altres productes gastronòmics, com l'espinagada, típica de sa Pobla. L'endemà tenen lloc les tradicionals beneïdes d'animals. Algunes localitats continuen la festa amb desfilades de carrosses, decorades amb motius rurals i al·lusions a la vida del sant; d'altres tenen tradicions pròpies: a Artà es canta l'argument, composició recitada de caràcter satíric, elaborada per un glosador, que resumeix els principals  esdeveniments de l'any anterior; a Pollença, un bon grapat d'homes va a la finca de Ternelles per triar, tallar i pelar l'exemplar de pi que es davalla en carro fins al poble, per plantar-lo a la placa Vella. Allà, els joves de la vila intenten pujar els 20 metres d'alçària que sol fer el tronc, per aconseguir, com a recompensa, un gall.

ENCESA DE FOGUERONS: Forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebreS. El foc simbolitza el "renaixement" del sol, element masculí que fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a través del llamp. Els foguerons, les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol.

DIMONIS: És creu que els dimonis són reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d'assegurar la seva supervivència  i també en pro de les bones collites. Un component ritual molt primitiu és el fet de saltar damunt el foc, acte que es creia, comportava la consecució màgica de la fecunditat, amb el pas del temps la festa es va cristianitzar, donant lloc a l'aparició del dimoni. El foc és un dels quatre elements i està fortament lligat al Dimoni, que és l' autèntic amo del foc. En el cristianisme el Dimoni representava tots els problemes i mals de la humanitat, però a la Mediterrània es va transformar en un ésser que podia ser burlat i vençut, Els nostre Dimoni té un component més lúdic, divertit, amb un toc d´innocència, que fa que el puguem enganyar, més bromista que malèfic, inquiet i capbuit que no pot estar mai aturat, fa dolenties i trencadisses, aquest és el Dimoni de la nostra tradició, que representa la llibertat de transgredir les normes, propici a la broma, punyetero, capaç de riure-se´n de tot, el contrapunt a la quotidianitat que vivim.

     D'aquesta tradició del dimoni i Sant Antoni tan arrelada a les illes, neix a finals dels anys 80 els primers correfoc a l'illa per Sant Antoni, Pollença, Santa Maria, Muro, Son Servera, Sa Pobla ... una jove tradició que s'uneix al dimoni tradicional, beneïdes i tot el conjunt d'esdeveniments que tenen lloc al gener de cada any. 

    En les pàgines següents teniu un recull de les principals celebracions de Sant Antoni a les nostres illes.