Sa Cuca de Sa Mola

     Sa Cuca de Sa Mola, la bèstia de foc sollerica es va crear l'any 2011 en commemoració del XV aniversari dels Esclatabutzes, ideada pels Esclatabutzes i la remodelació i creació va ser de Manuel Alba.

        Sa Cuca de Sa Mola va néixer a partir de la rondalla sollerica del mateix nom, i per a l'espectacle "Sa Llegenda de Sa Mola", es va fer una adaptació:

        Sa Mola és un puig planer de Sóller, que el trobau a mà dreta anant al port. Fa un covitxol a un costat, i d'allà dins conten que altre temps sortia una cuca, tan feresta que s'empassolava tothom que podia aplegar. Si no trobava gent, s'abordava als penyals, i allà l'hauríeu vista, rac-a-rac rac-a-rac, i vénga talabant i altre tabalant. Sant Jordi aleshores anava pel món; se tem d'aquest bordell i diu:- Aquest animal també ho fa massa lleig! me n'hi vaig, i o jo la mat a ella o ella me mata a mi. Se n'hi va tot xarpat. Sa cuca l'afina d'enfora, i li surt a l'enquantre, feta un dimoni. Sant Jordi, lluny de recular, s'hi tira damunt, i ja estan embotonats. Sa cuca aviat fonc benes i Sant Jordi, tot cantant victòria, va desaparèixer, i no l'han vist pus devers Sóller. Conta la llegenda que passats cents i cents d'anys, un dia de llamps i trons, una guarda de dimonis pasturaven prop de Sa Mola i es remolcaren dins un bassiot ple de fang. Amb això un llamp pegà a un penyal prop d'on eren els dimonis i l'esllevissada gairebé els matà. a tots enfangats s'aixecaren i contemplaren com havia quedat descoberta una cova molt fosca, i amb això des del fons sortí una flamarada que els va atreure a entrar-hi. Diu la llegenda que allà dins es produí un pacte.