Sa Cuca de Sa Mola

Sa Cuca de Sa Mola, la bèstia de foc sollerica, es va crear l'any 2011 en commemoració del XV aniversari de la Colla de Dimonis Esclatabutzes de Sóller. Els dimonis sollerics la varen idear. La creació i remodelació va ser de Manuel Alba.

Sa Cuca de Sa Mola va néixer a partir de la rondalla sollerica del mateix nom, i per a l'espectacle «Sa Llegenda de Sa Mola», se'n va fer una adaptació:

Sa Mola és un puig planer de Sóller, que es troba a mà dreta anant al port. Fa un covitxol a un costat, i conten que d'allà dins, altre temps, sortia una cuca tan feresta que s'empassolava tothom que podia aplegar. Si no trobava gent, s'abordava als penyals, i allà l'hauríeu vista, rac-a-rac rac-a-rac, i vénga tabalant i altre tabalant. Sant Jordi, aleshores, anava pel món; es tem d'aquest bordell i diu:

─Aquest animal també ho fa massa lleig! Me n'hi vaig. I, o jo la mat a ella o ella em mata a mi. Se n'hi va tot xarpat. Sa cuca l'afina d'enfora, i li surt a l'encontre, feta un dimoni. Sant Jordi, lluny de recular, s'hi tira damunt, i ja estan embotonats. Sa cuca aviat fonc benes i Sant Jordi, tot cantant victòria, va desaparèixer, i no l'han vist pus devers Sóller.

Conta la llegenda que passats centenars i centenars d'anys, un dia de llamps i trons, una guarda de dimonis pasturaven prop de Sa Mola i es rebolcaren dins un bassiot ple de fang. Amb això un llamp pegà a un penyal prop d'on eren els dimonis i l'esllavissada gairebé els matà. Tots enfangats s'aixecaren i contemplaren com havia quedat descoberta una cova molt fosca, i amb això, des del fons, sortí una flamarada que els va atreure a entrar-hi. Diu la llegenda que allà dins es produí un pacte.