Referents històrics

                             REFERENTS HISTÒRICS I CULTURALS DELS GRUPS DE FOC


      S'han escrit molts de llibres, articles, ponències i escrits sobre el món de la cultura del foc i no podem més que recopilar part d'aquests texts per introduir els referents històrics i culturals dels grups de foc (ball de dimonis, colles de dimonis o diables i colles de bestiari). 

        El foc és un dels quatre elements constituents de l'Univers, juntament amb l'aigua, l'aire i la terra. A diferència dels altres, el foc va ser descobert per l'home i pot ser revifat. Quan la humanitat va descobrir com podia encendre foc, va començar el procés d'apropiació d'aquest element ancestral, que inicialment va ser eina indispensable per a la vida humana. A més a més de les utilitats primàries (encalentir, cuinar, donar llum.) va contribuir a la socialització de la comunitat que es reunia al seu voltant i a partir d'aquí va adquirir una funció festiva. Un bon exemple són els foguerons que s'encenen a les Illes en diferents moments de l'any i especialment per Sant Antoni i Sant Joan. 

    En moltes d'aquestes festes hi trobam la figura del Dimoni, tan arrelada a la nostra cultura mediterrània i que és present a les nostres rondalles, danses, gloses, cançons, refranys i dites. El Dimoni ens espanta però també ens sedueix i no ens resulta gens estrany, entendre que, en aquesta expansió, fàcilment s'ha convertit també en referent nostre, el dimoni de foc, originari dels balls de diables centenaris de Catalunya.

     Encara que l'origen d'aquests balls és incert, sembla que deriven del teatre medieval de carrer i representen l'enfrontament entre el bé i el mal. Podem trobar la primera referència escrita el 1411 a Cervera per la processó del Corpus, seguidament a Tarragona (1426), a Igualada (1451), a El Vendrell (1460) i, successivament fins a l'actualitat, encara que amb una transformació constant i amb moments de més o menys esplendor i fins i tot, en alguns llocs, desaparició. Aquests balls perviuran fins al darrer quart de segle XX en diverses poblacions i cal assenyalar una data, la primera Trobada de Diables de Catalunya, celebrada a l'Arboç l'any 1981, que reuní setze colles, de catorze poblacions diferents. En aquest moment s'inicia un procés d'expansió dels grups de foc que arriba fins al present. Una expansió que s'alimenta dels referents històrics, d'una banda, o de les recreacions que en fan grups de teatre de carrer, com Comediants amb el seu espectacle "Dimonis", de l'altra, i que respon a una recuperació del carrer com a espai de participació festiva. Primer al Principat i després al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord, els diables i dimonis, i així també les bèsties festives de foc, es converteixen en un component habitual de moltes festes. Així doncs, la manifestació històrica anomenada "ball de diables" dóna origen a aquesta eclosió de grups de foc, pràctica festiva que ve de temps enrere i que ha trobat amb el terme "correfoc" la seva concreció en el present. 

   El terme "correfoc" va sorgir a finals dels anys 70 en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de Catalunya, com una manifestació improvisada de la gent, dracs i els dimonis que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant per la geografia dels Països Catalans.

  Al nostre arxipèlag, després de la representació de l'espectacle "Dimonis" de la companyia catalana Comediants al Parc de la Mar de Palma, i després de la presentació de la "Nit de foc" de la companyia mallorquina Iguana Teatre el 1988 a tota l'illa , a poc a poc se varen anar formant un seguit de colles de dimonis, associacions culturals que escamparan la cultura del foc per les Illes.

L' origen del bestiari també està lligat al Corpus i a l´Església, al sentit educatiu que volia infondre a través de la festa i a les processons on començaren a aparèixer animals de tota classe i de gran tamany. Cada bèstia de foc té un simbolisme concret i està lligada amb la identitat del poble i de la pròpia colla.

La primera bèstia de foc de les Illes apareix a Sant Joan l'any 1998, el Corb de Sant Nofre i a continuació es construeixen na Marranxa, Es Freu, el Drac de Santa Margalida, Espïrafoc, el Boc.....

En aquest moments, és inconcebible una manifestació festiva sense correfoc, passacarrers o bèstia de foc, i destaca la riquesa i varietat de vestuari i forques de cada colla.